Eric-Emmanuel Schmitt. L'Óscar i la Peggy Blue. Cruïlla
Aquest és un llibre trist perquè explica els últims dies de la vida d'un noi malalt. Però alhora és un llibre divertit, que emociona, que fa pensar... Els darrers dies de la vida d'un s'han d'aprofitar i no podem deixar converses pendents... sobretot si són d'amor!!
17 comentaris:
L’Òscar i la Peggy Blue
“Em dic Òscar i tinc deu anys. He calat foc al gat, al gos, a la casa...” Així comença una historia sobre un nen malat de càncer que viu a l’hospital i un dia nota que els metges el tracten d’una forma diferent, ja no poden fer res per aturar la malaltia, però a l’Òscar no li ha dit res ningú sobre perquè el tracten diferent. Les infermeres van vestides amb bates de color rosa juguen amb els nens i els entretenen. Però a l’Òscar una infermera el tracta d’una manera diferent, l’Òscar l’anomena Iaia Rosa. Aquesta l’ajudarà a creure en Déu i a viure els dotze dies que li queden de vida intensament. A l’hospital, hi té un munt d’amics; el Torrada, l’Einstein, el Crispetes, la Xinesa ... i un munt d’amics que segurament té però no figuren al llibre.
Però hi ha una noia especial, a la que li diuen Peggy Blue perquè a causa d’una malaltia no li acaba d’arribar sang als pulmons i li fa tornar la pell d’un color blavós, amb la que establirà una relació més que d’amistat.
És una historia realista, trista, i a la vegada divertida, que et farà pensar sobre els milers de nens amb malalties cròniques que es passen la vida a l’hospital saben que molt possiblement moriran abans que els seus pares.
M'ha agradat molt(m'ha enganxat).
Hola em dic annita i tinc 11 anys.Sóc de Vilassar de mar. M'agradat molt perquè és com si expliqués la vida d'un nen amb càncer, i la d'una nena que té "una malaltia blava, que estan amb un hospital.
M'ha agradat molt, la historia era molt interessant, molt divertida però molt curta. A molta gent li ha fet pena però jo he trobat que mes aviat era d'amor. Els dibuixos no m'han agradat gaire, encara que hi han llibres amb dibuixos pitjors.
M'ha agradat.
És un llibre realista i alhora emocionant, i això el fa diferent de tots els llibres que m'he llegit. Enfronta una realitat, el càncer infantil, amb una cosa que no sabem si és certa, la religió.
Felicito al Eric-Emmanuel Schmitt, per haver sabut tractar aquests dos temes amb tanta elegància.
Hola som la Mariona, la Berta, la Marina Soler i la Marina Cervera del club infantil "Les feres lectores" de la Biblioteca Pública de Tarragona. Aquest llibre no ens ha agradat massa, és massa trist. Ens agrada llegir llibres divertits i alegres que no ens facin pensar en la mort.
Hola som dues feres lectores del club infantil de la BPTarragona,el Tsani i el Javier, aquest llibre ens ha agradat per que és diferent dels llibres que llegim normalment. És un llibre trist però a la vegada optimista. Només un petit detall: perquè posa postdates a cada carta si en algunes no demana cap desig?
Som la Chu Yi i l'Adrià del club infantil de la Biblioteca Pública de Tarragona, aquest llibre no ens ha agradat gens ni mica, per que tracta del tema de la mort. És massa trist!
aquet llibra es molt aborrit. perque sempra diu el mateix estimat deu i el autor daquet llibra no sap el que fa perque cap nen li agradara.
Jo no e vulgut llegi_lo perque tampoc magrada i el autor no sap el que l'agrada als nens i nenes, perque aquet llibra estafet malamen i no pot guwanya el primi adeu
A pesar de l'anterior comentari del Mustha ;-) aquest llibre si que ha agradat força als nostres super lectors...fins i tot alguna llàgrima s'ha escapat!!! (i les que no s'han reconegut)
Llarga vida a l'Òscar!
M'ha encantat quest llibre
ja que es una història amb sentiment, es profunda.
T'arriba fins al fons del cor la marera de pensar, actuar i sobreviure d'un nen amb càncer del qual no hi han esperances de vida.
El recomano a totes les persones a les quals els hi agradin les històries amb sentimet i profundes.
Ademés tot i que jo no oc creien en déu m'ha captivat la manera en que el protagonista creia en ell i li escribia cartes.
“Em dic Òscar i tinc deu anys. He calat foc al gat, al gos, a la casa...” Així comença una historia sobre un nen malat de càncer que viu a l’hospital i un dia nota que els metges el tracten d’una forma diferent, ja no poden fer res per aturar la malaltia, però a l’Òscar no li ha dit res ningú sobre perquè el tracten diferent. Les infermeres van vestides amb bates de color rosa juguen amb els nens i els entretenen. Però a l’Òscar una infermera el tracta d’una manera diferent, l’Òscar l’anomena Iaia Rosa. Aquesta l’ajudarà a creure en Déu i a viure els dotze dies que li queden de vida intensament. A l’hospital, hi té un munt d’amics; el Torrada, l’Einstein, el Crispetes, la Xinesa ... i un munt d’amics que segurament té però no figuren al llibre.
Però hi ha una noia especial, a la que li diuen Peggy Blue perquè a causa d’una malaltia no li acaba d’arribar sang als pulmons i li fa tornar la pell d’un color blavós, amb la que establirà una relació més que d’amistat.
És una historia realista, trista, i a la vegada divertida, que et farà pensar sobre els milers de nens amb malalties cròniques que es passen la vida a l’hospital saben que molt possiblement moriran abans que els seus pares.
Es una historia molt sentimental, divertida i alhora trista, em va fer sentir diferentes emocions!!
tQeroo** by:Laura
aquet llibre m agradat molt
me e enganxat
dw
m'agradaria on trobar la fitxa tecnica del llibre "l'Oscar i la Peggy Blue"
Gracies
m'ha encantat aquest llibre es presios
RESPONG EL COMENTARI DUN NEN K A PREGUNTAT PER LA PD I ES K LA PD SERVEIX PER KUAN TAS DEIXAT DESCRIUE ALGU EN LA CARTA I LLAVORS LA POSES ALLA.
PD VISCA EL BARÇA
A mi em sembla un del millors llibres que e llegit mai. AL cole ens el han fet llegir, i per aixo he pogut llegirlo. jo personalment el recomanu.
Laia, 12
Publica un comentari a l'entrada