Henning Mankell. Les ombres creixen al capvespre. Columna
Els que ja vau llegir El gos que corria cap a una estrella ja coneixeu el Joel i la seva vida. Per els que comenceu la lectura ara, abrigueu-vos bé, que a Suècia fa molt fred i al poble del Joel gairebé sempre neva. El Joel és una mica més gran però continua preocupat per les mateixes coses... i als problemes que té normalment cal afegir el fet de que gairebé és atropellat per un autobús!
5 comentaris:
El llibre de les ombres creixen al capvespre m'han agradat molt està molt bé t'ensenya, coneixes les aventures d'un nen no molt gran 11 anys llabors et sents identifica.
A més també tens ganes de acabar-lo, es interesant. LLegiu-lo està MOLT BÉ!!
Doncs al club de lectura de la meva escola, aquest llibre no ha agradat gens. Tots l'han qualificat de "bé, però no mata". Troben que els capítols són molt llargs, que tothom és molt freakie, i que no és versemblant. Tampoc no saben què hi té a veure el títol i que l'autor ha volgut ser original i s'ha passat. Buf, menys mal que l'autor no els han pogut sentir...
Jo opino una mica com la pepita de vilassar de mar pero la iris gonzalez tambe te rao: el llibre esta bé pero els capitols son mol llargs i el titol no te res a veure am el context.Espero que el proper llibre m'agradi +.
A mi m'ha semblat molt bonic, especialment per la part del miracle, i perquè he llegit la primera part. També m'ha agradat molt l'Home Formatge i la Gertrud Sense Nas.
potrebo, da preverijo:)
Publica un comentari a l'entrada